Modificació de les linies del autubusos urbans

Camvis en la xarxa d'autobusos

Com ja sabreu el passat dia 15 d'abril es va modificar totalment les línies que composen la xarxa d'autobusos de Lleida.

Això ha supossat un nou dispendi a les arques municipals, prou malmesses, i a qui beneificien aquests canvis?, als usuaris, al ciutadans en general?,  quan fem un anàlisi del que s'ha fet crec que no és aixi, ja en parlarem.
Doncs el veritable beneficari es la companyia privada concessionaria del servei, ja que l'única raò del canvi és la reducció de costos, via supresió de empleats.
Llavors com sempre s'ignoren els interessos dels ciutadans, com totes les coses a aquest pais, es fan d'esquenes als interessos dels afectats, quina mena de demòcracia es això? I en aquest cas no estem parlant del partit que governa l'estat, ni del que governa el país, si no d'un partit que dia a dia esta quedan com a residual.

 Per que es fan d'esquenes als ciutadans, s'ha consultat previament quines són les necesitats del usuaris habituals?, quins desplaçaments son els majoritaris? Crec que es poc probable que els desplaçaments es facin des de el barris cap al centre o viceversa, ja que el normal es acurdir al llocs de treball, anar de compres, anar a escoles i instituts, anar a fer gestions diverses, anar als metges i enllaçar amb altres transports públics. I ens troben que la xarxa porta per exemple del Seca de Sant Pere als Mangraners, peró no permet arrivar als seus usuaris a llocs vitals de la ciutat de manera directa, com per exmple anar a l'estació de tren, sense fer transbords, que signifiquen perdúa de temps i molesties afegides si porten equipatges.

Però a més aquests canvis afecten a tots els usuaris de la via pública ja que moltres parades estan a llocs perillosos i que dificulten la circulació al mig de corbes com a l'avinguda d'Artesa, o que obligan a esperar els usuaris en llocs poc adients com la mini illeta de la parada de l'avinguda de Madrid.

A més s'han disposat les parades de manera que en alguns llocs estan sobreposadades 4 en un espai de 50 metres a la plaça Sant Jordi, altres s'han desplaçat uns pocs metres d'on es trobava abans alguna parada com a la rambla Ferran 34, i altres dibuixades al mig de descampats que no porten enlloc, ja que els possible usuaris en tenen altres més útils, com una nova parada a l'avinguda Miquel Batllori.

Tot això representa un cost adicional, en el desplaçament de les senyalitzacions, i els panels, a més s'han deixat a les velles parades en algún lloc plataformes per accedir als autousos que resten inutilitzades.

I quin cost municipal no ha supossat aixó paradetes d'informació, agents informatius, triptics, anuncis etc. etc., i de quí es aquest cost?, suposso que de les arques munucipals, i el beneifici privat. Anem molt bé aixi!

Els temps corre i Lleida també

Només cal veure el següent vídeo

Això ja no es tracta de anar passejant tranquilament, doncs avui tothom te pressa, normalment per arribar sempre deshora, si no tard.

Però el carrer major encara serveix com argument per parlar d'aquestes petites coses que passen a la ciutat, o dels esdeveniments que a tots ens afecten, ja que anar donar tombs també significa seguir les voltes de la vida, es fan tombs i emplenen l'espai i es van observant el canvis del que ens envolta com espai físic i dels que ens envolten com  a conciutadans tan des de la infantesa, com durant  l'adolescència, després a la joventut, i per que no a  la maduresa, i seguim fent el tom a la vida quan ens apropem a la vellesa, fins que un dia el rellotge es pari i s'acabi la volta. Però tot i amb això algú la continuara fent el tomb, uns més llarg i uns altres curt, uns faran un gran tomb i altres practicament no es mouran del lloc, són el eterns caminants del carrer major.

TEMPS ERA TEMPS

Des de fa molt d'anys el cor de Lleida, és el carrer Major, com tota petita ciutat de província, amb vida ensopida i poc glamurosa. És el centre de la vida col·lectiva, lloc de compres, però per damunt de tot  lloc de trobada, lloc de reunió d'amics i altres coneguts, de flirteig (avui lligue), dels primers passejos de nuvis, i els primers de cassats, i a on es voltava amb els nens, ja que era el lloc d'esbarjo més freqüentat, degut a la general absència d'altres espais públic més apropiats com parcs i jardins, també cal tenir en compte les temperatures extremes de la ciutat, ja que el carrer major queda arrecerat els dies de boira, i manté quelcom fresc els calorosos dies d'estiu.

Per el que sempre donar tombs per el carrer, ha sigut una actividad força econòmica, i permetia i permet això que sempre s'ha fet: el safareig dels assumptes privats, i la crítica dels públics, a més del que tothom pretén i ningú aconsegueix mai arreglar el món,  i uns pocs setciències agosarats mantenien converses pretesament trascendents, ja que la cosa no donava per a més.

Tan es així que els meus records més antics de Lleida, són d'aquest carrer, un lloc ple de botigues, i atapeït de gent. Recordo el olor de crispetes d'una paradeta dins l'aparador de la Reconquista, que era una de les més grans, i l'hivern l'olor que sortia de les parades de les castanyeres. També al arribar a la plaça Sant Joan, venien unes caragolins que s'extreien amb una punxa i la fent anava picant.