El poder de la religió

La religió és un problema.

Al llarg de la història la majoria de conflictes individuals i socials han vingut donats per la religió, malgrat que és un element que defineix la humanitat enfront les altres espècies animals, per que la religió que inicialment sorgeix per donar respostes enfront el desconegut i misterios, i al mateix temps dona empar i sentit a la fragilitat de la vida humana al conferir-li una trascendència a la seva existència, a mès les religions han servit per cohesionar les societats al donar-lis unes normes de comporment i unes facultats coercitives per castigar  l' incompliment de aquestes per el  també en certa manera es un dels principals elements que han configura la construcció de les civilitzacions.

Però tanmateix historicament cada grup huma ha creat els seus propis deus a partir de les pròpies creences, i i han pretès donar respostes a les seves necessitats, però en quan totes es consideren en si mateixes portadores de la veritable paraula i voluntat de Deu, cal per tan afirmar la bondat de les propia religió constantment primer dins el grup contra qui no hi creu, i defensant i fent proselitisme  si cal a capa i espasa., per imposar-la quan els demes, ja  que  si no segueixen la pròpia religió són infidels, heretges o posseïts pel mal, que encara els fa més reprovables.

Això provoca al seu voltant actituds dogmàtiques integristes i carregades de prejudicis, motivades per l'odi i la por al altri ja que és nega a acceptar ni acatar la veritat pròpia, de la que ells són els únics dipositaris, el que no és més que portar a un extrem la visió subjectiva d'un cos doctrinal segons la definició i interpretació de unes elits religioses, que gaudeixen normalment de unes estructures de poder.

Doncs normalment se identifica la religió amb l'estat, en especial en aquells en que els seus fonaments són teocràtics o és basen en les lleis imposades en nom de la religió per fer valer la seva autoritat, tanmateix sempre utilitzen i han utilitzat instruments per atemorir, tan física com psicològicament , generant temors i pors en la població.

Ja que les elits religioses fan servir , i els seus coneixements i interpretacions del dogma, junt a parafernàlies litúrgiques, enfront la ignorància popular, revestint-se d'una suposada superioritat com a mitjà de dominació, cosa que els permet l'acumulació de privilegis i riqueses, i la seva perpetuació en el poder.

Així se evidencia que l'únic que pretenen les castes sacerdotals, és el mateix que les castes militars, o sigui el poder, emparat amb moltes ocasions fins i tot amb l'opressió per la força, mitjançant estructures coercitives com la xaria de la llei islàmica, o la inquisició en el catolicisme que imposen tan càstigs morals (exclusió de la salvació pel pecat) com una barbaritat de càstigs físics, amb penes capitals incloses que es justifiquen tots en l'aplicació d'una suposada justícia divina, i en els casos més extrems .

Això ha propiciat innumerables persecucions i matances de tot signe efectuades en nom de la religió tan pels pobles pagans, com contra heretges, anglicans, reformistes, catòlics, sunnites xiïtes, hinduistes i musulmans etc., sempre perseguint, denunciant i marginant als que no pensen igual, o són considerats diferents o inferiors o que pertanyen a pobles maleïts com els jueus, o els tractes infligits als indígenes en els llocs colonitzats.

Aquesta força de les castes sacerdotals, auto - atorgada per defensar la seva veritat, i els seus suposats coneixements, presumptament rebuts de Deu o dels deus, els permet assolir un estatus sempre per sobre la resta de la població, i això succeeix tan en religions profundament estructurades i jerarquitzades com la catòlica, fins a les tribus més primàries i d'estructura elemental en la que dit poder el detenta el bruixot o xaman de torn, que diu esta en contacte amb el ser superior i per el tan coneix els seus secrets que el permeten disposar d'un poder il·limitat sobre la resta de membres de la tribu.

Però a més les pors que generen les religions de manera explícita o per interpretacions manipulades, ocasionen també al seu voltant supersticions i temors irracionals, que a vegades provoquen respostes individuals i col·lectives desproporcionades.

També hi ha, fundadors de sectes que acostumen a ser farsants que manipulen les pors i la necessitat de creure que tenen les animes dèbils, al presentar-se com a escollits pel Creador,per aconseguir el seu enriquiment personal, gràcies al poder magnètic que exerceixen sobre els seus seguidors i adeptes, doncs les sectes només són una accentuació dels deliris religiosos i màgics ja de per si poc racionals, portant-ho fins a extrems absurds.

 Cal valorar la cerca de actituds personals i col·lectives que amb raciocini, tolerància i ètica permetin establir ponts de diàleg entre les diferents religions, per evitar que aquestes siguin en lloc d'una font de conflictes, una font de entesa, i així col·laborar a resoldre o al menys mitigar els importants i persistents problemes de desajust social i econòmic existents entre les diferents societats, pobles i col·lectius humans, en que es troba dividit el nostre món.

Tanmateix les religions només haurien de tenir com a missió ajudar als seus fidels en les seves necessitats espirituals i de transcendència a través de les seves respostes metafísiques i els seus mites, que només com això s'han de interpretar els seus pretesos texts sagrats, en lloc de ser un conjunt de preceptes castrants i de litúrgies pomposes, amb continguts a vegades nocius pel digne desenvolupament de les persones, ja que imposen uns preceptes poc adients en la defensa del missatge que embolcallen.